La metamorfosi dels verds alemanys: de la protesta al carrer a partit del poder. Xerrada-debat | dimarts 22/11 – 19h

FOTOS: Joschka Fischer atacat després del seu posicionament favorable a la guerra i a la participació d’Alemanya a Kosovo (1999). Parlant a l’OTAN com a ministre d’assumptes exteriors. Amb la indústria automovilística. Amb un casc enfrontant-se a la policía. La última foto no exigeix aclaració.

   Die Grünen és un partit que sorgí dels moviments socials anti-nuclears, pacifistes, feministes i ecologistes a finals dels 1970 amb els lemes “social, ecologista, democràcia de base, no-violència” i que s’entenia a sí mateix com un “partit anti-partits”, rebutjant així el sistema polític parlamentari de la RFA (República Federal d’Alemanya), però que finalment ha esdevingut un partit institucionalitzat perfectament adaptat al poder de l’Estat i que ha contradit una per una les seves premises d’origen: votà a favor de les guerres de Kosovo el 1999, la Ex-Iugoslàvia als noranta, Afganistan el 2001 (amb milers de soldats alemanys); permet el transport del Castor, tren de deixalles i escòries del combustible nuclear des del centre de tractament de La Hague fins el magatzem de Gorleben al nord d’Alemanya, i reprimeix el moviment que s’hi oposa (anti-Castor); desallotja cases okupades com la de refugiades a Berlin el 2014 o permet la deportació de refugiats a Macedònia, Bòsnia-Herzegovina i Sèrbia (des del 2014); participa en governs del país (1998-2005) o dels estats federals o representa al govern al parlament regional de Baden-Württemberg (30% dels vots); demana més policia al carrer (Berlin 2016); en definitiva, s’adapta perfectament a les prerrogatives del sistema capitalista neoliberal.

De fet, per adaptar-s’hi ha modificat la seva estructura i abandonat parcial o totalment els seus principis i regles: les campanyes electorals havien de ser no-personalitzades o contra el personalisme; tots els seus òrgans havien de ser col·legiats, subjectes al principi de rotació, amb límits a la repetició de càrrecs o al seu solapament; el mandat era imperatiu; el partit i els seus òrgans no havien de tenir presidents o només un gremi de portaveus; els seus diputats havien de renunciar a part del seu sou com a parlamentaris, destinant-lo a fons del partit per a finançar campanyes solidàries i col·laboracions…

La xerrada serà en castellà i anirà acompanyada de fotos i videos i amb degustació de cafè i pastís de formatge (Käsekuchen).