Home  »  General   »   Soledats compartides: maternitats, criança crítica i comunitat | Dv 02/03 – 18h

Soledats compartides: maternitats, criança crítica i comunitat | Dv 02/03 – 18h

Publicat per admin en General al febrer 22, 2018
Ens plau molt convidar-vos a totxs a aquesta trobada-debat, dins del IV aniversari de la Base:
 
(Important -> Si penses venir amb criatures, si us plau, escriu un mail a ateneu[at]labase.info indicant a l’assumpte “2 de març”, i indica amb quantes criatures vindràs. Estem gestionant un espai de cura i joc per a ellxs.)
 
Moltes de nosaltres hem decidit construir projectes i comunitats que no només resisteixen als embats del dia a dia. Fa temps que ens hem posat a imaginar el món que volem i a projectar-nos a mig i a llarg termini. A la pràctica, però, el que ens hem trobat és que posar la vida al centre no només és una nova consigna atractiva, sinó una necessitat. Una necessitat que és més urgent per a unes persones que per d’altres, donada l’estructura social de la qual partim i totes les vivències i mandats socials que ens travessen. 
 
Quan parlem de  “construir comunitat” la paraula soledat ens ressona. Ens remet a processos vitals tan importants com la criança, la malaltia, la vellesa, la maternitat, la necessitat de cura per part d’altres… Aquests processos vitals “no productius”, a més, determinen sovint alguns cossos com a “no vàlids”, com a desviaments d’allò normal. Aquests cossos són violentats socialment. La soledat es pot entendre així com una manera de castigar i excloure allò que no interessa al mercat, a la roda de la producció infinita. 
 
La maternitat és un moment vital intens, en què és fàcil estar desorientada, pels canvis interns que pateix la mare i que sovint són difícils de llegir; per la manca d’experiències de referència, per la gran responsabilitat i el no descans en la cura… un moment de gran vulnerabilitat. Això, a moltes, ens empeny fortament a construir o consolidar una tribu, un entorn de suport mutu amb altres companyes, un entorn de comprensió i de tendresa. 
Si, a més, volem una criança desalineada del corrent majoritari, com és una criança crítica i feminista, la soledat de l’experiència es torna aclaparadora. Necessitem complicitats, reflexionar plegades, rebre i donar trossets d’allò que estem vivint. 
 
Aquesta trobada respon a aquestes necessitats i a la voluntat de compartir reflexions i experiències fora de la petita tribu de cadascú, ampliant-la una mica més, amb totes aquelles persones que tinguin ganes de venir….
Es tracta d’un espai on compartir les nostres soledats, des d’on reflexionar sobre les maternitats i altres processos vitals i la forma en què aquestes apel·len a la comunitat. Llançar-nos preguntes que ens ajudin a reflexionar sobre determinades construccions, travessades per les relacions de gènere i el sistema heteropatriarcal…de qui és responsabilitat la criança? Podem pensar en una responsabilitat social?
 
Volem implicar a tothom qui se senti apel·lada a reflexionar plegades, a construir aquest espai i a imaginar altres espais i altres preguntes possibles, i a compartir les nostres estratègies per acompanyar les nostres soledats. 
 
Quines són les nostres soledats? Què significa estar sola? Què ens causa soledat i què ens fa sentir acompanyades? Té gènere, la soledat? Com la combatem? Què necessitem per no estar solxs? Amb què té a veure? És la comunitat la resposta? Com ha de ser aquesta comunitat? I si no en tinc? I què passa si estic solx? 
Són benvingudes les mares, les que se senten mares, les que volen ser mares però també les que no volen i els hi interessa compartir, les que dubten. Les persones que travessen altres processos vitals on senten soledat (vellesa, malaltia, que necessiten la cura d’altres, transicions de sexe-gènere…). Són benvingudes les persones que estan apostant per una criança crítica, que qüestionen l’educació normativa i busquen espais per compartir les seves soledats. 
 
Porteu les vostres soledats, les vostres estratègies i les vostres intuïcions!
 
Aquestes reflexions parteixen del grup de criança La Rimaieta i de la seva trobada amb algunes companyes de La Base. Per aquest motiu, la qüestió de la maternitat és més present, però la idea és que el debat sigui obert a tots els processos vitals dins el marc que hem dibuixat. Com més experiències, més podrem aprendre!
 
Hi haurà espai de joc per a criatures i una acompanyant.
 
* La il·lustració del cartell és un regal que ens ha fet la María Romero García.

Entrades relacionades