Periodisme i revolució. Presentació de dos testimonis arrencats de l’oblit | divendres, 26/05 – 19 h

Larisa Reisner (1896-1925) i Ulrike Meinhof (1934-1976) pertanyen a aquesta rara espècie de periodistes que, trencant les fronteres de l’ofici, fan de la seva escriptura un acte d’antagonisme real. Larisa va escriure des de la potència d’una revolució encara possible, Ulrike ho va fer des del rebuig a un temps dominat per l’amnèsia. Les dues es van enfrontar decididament a una de les formes més refinades de dominació capitalista: la socialdemocràcia alemanya, que és, com és sabut, la socialdemocràcia en si. Socialdemocràcia: l’art de vendre la resignació com a utopia, la covardia com victòria, la traïció com solidaritat. Les dues van ser més enllà del que acceptablement denunciable, i ho van fer amb la paraula i amb el cos. Ho van fer i ho van pagar amb la vida. Ens queden les seves paraules.

La presentació dels llibres anirà a càrrec del Falconetti Peña i el Vicente Barbaroja. Diuen que aprofitaran per inocular “la saludable ràbia i l’enorme descontent, arsenal de la revolució” (L. Reisner), que transita les publicacions de la nova editorial Dirección Única. En ella es recuperen relats escrits des de la rudesa, el valor i la jovialitat interiors a experiències insurreccionals i revolucionàries d’una “tradició” que, si és inoblidable, és perquè viu en nosaltres com tot allò que no ens pertany.